El pati com a Espai d'Aprenentatge, a càrrec de Mariona Genís Vinyals

Llavor espais d'aprenentage

Compartim significats: Què entenem per el pati com a Espai d'Aprenentatge?

Paisatges d'Aprenentatge...

L'espai exterior de l'escola sovint no té en compte l'experiència sensorial i les activitats que els infants hi desenvolupen de forma natural. Quan es tenen en compte, aquests aspectes poden actuar com a catalitzadors del benestar i l'aprenentatge dels infants.

Comprendre el pati com un paisatge d'aprenentatge actiu, implica transformar la mirada docent per tal de percebre l'espai des de l'experiència sensorial. S'ha de tenir en compte que els espais no són neutres i que inevitablement tenen un impacte en les persones que els habiten. Per tant, es fa necessari identificar els colors, les textures, els sons i les olors que predominen en el pati per tal de pensar i dissenyar de forma coherent l'espai que ha de garantir el benestar i l'aprenentatge dels infants a les escoles. De la mateixa manera es fa imprescindible observar i detectar quines són les activitats que s'hi duen a terme i els itineraris naturals dels infants per a crear un espai més amable i ric en oportunitats.

Llavor el pati com a Espai d'Aprenentatge

Compartim significats: Què entenem per el pati com a Espai d'Aprenentatge?

Dinàmiques de treball

Us presentem una dinàmica que us ajudarà a posar en pràctica les idees principals de la Llavor. Està pensada per dur a terme amb el claustre, amb els alumnes i amb tota la comunitat educativa. És un bon recurs per endegar processos de reflexió que us ajudaran en la transformació.

Dinàmica_Espais_1.pdf

Proposta estructural

Consells tècnics per a la transformació

A l’hora d’utilitzar l’espai del pati com un espai educatiu del mateix nivell que l’espai interior de les escoles hem de considerar-lo com una extensió de la mateixa escola. Els nens i nenes no solament aprenen a dins de les aules. El seu espai de coneixement i descoberta no es limita en un sol espai sinó que a tot arreu on són, aprenen coses. Comença ja en el camí a l’escola on és important pels llocs on es passa, com s’arriba, el temps que es triga i continua en l’entrada a l’escola través del pati on es continua aprenent.
En el nostre pati hem de pensar que és molt important saber d’entrada i abans d’actuar-hi, observar com utilitzen els nostres infants el pati i quin nivell d’activitat es dona en cada zona d’aquest pati. La utilització que fan els alumnes d’aquest pati depèn moltes vegades de la configuració del propi pati abans de fer-hi cap actuació, tal com ens l’hem trobat.
Tinguem en compte que els edificis existents de l’escola i que normalment envolten o estan al costat del pati, seran un primer indicador i ens donaran pistes de com configurar, dividir, dissenyar i tractar els espais del pati. Mirar com els edificis projecten la seva ombra sobre el pati i en quines hores del dia ho fan, si el pati està exposat als vents en algun lloc concret, si els vents són calents i freds, si tenim un carrer al costat o a prop i si aquest és un carrer sorollós. En un pati sempre hi ha llocs més tancats i resguardats i que són més silenciosos que altres. Si el pati ja té unes zones que ja tenen arbres i vegetació anteriors i com està disposada la vegetació.
Ja hem dit que aquesta configuració que ens hem trobat del pati afavoreix que es desenvolupin diferents tipus d’activitats amb diferents graus d’activitat i això ens donarà pistes de com transformar-los perquè es puguin desenvolupar aquestes activitats d’una manera més segura i més satisfactòria per la canalla. En funció d’aquests diferents nivells d’activitat (dinàmiques o actives, semiactives o tranquil·les) transformarem els diferents espais amb determinades estratègies.
Per les activitats dinàmiques, tal com ens diu la Mariona Genís en la seva llavor, hauríem d’afavorir-hi llocs amb ombra, que es poden recrear amb elements vegetals horitzontals i també verticals com troncs d’arbres, els paviments hauran de ser llisos i permeables amb desnivells naturals, que tinguin racons i que estiguin limitats aquests espais amb elements naturals arquitectònics que permetin córrer, saltar, a través de circuits, jocs per córrer i amagar-se i amb pilota reglats o no, llocs que permetin jugar a fer balls o coreografies, amb espais per veure’s.
Per les activitats intermèdies com fer tombarelles, construir o jugar amb jocs de peces que facin muntatges, construir cabanes, jocs de construcció, joc simbòlic, manipular materials, inclús treballar un hort, ens calen espais que tinguin: sorrals, vegetació, espais per emmagatzematge, taules per experimentar, punts d’aigua, estructures muntades o per muntar, disposar de bancs o d’àgores, amb paviments permeables i definir límits amb elements arquitectòniques o vegetals, per definir espais que ho permetin fer amb certa tranquil·litat.
Respecte a les activitats tranquil·les, que serien les de dibuix o escriptura, fer murals i dibuixar llocs diferents, fer treballs d’origami o treballs més tranquils de teixir, fer ioga o meditar, escoltar ocells, o passejar entre la natura, estar en una cabana, explicar-se contes i/o jocs simbòlics tranquils o fer mandales... necessiten llocs o espais com: Taules per dibuixar o llegir, espais amb ombra i vegetació (ombralls), punts d’aigua, horts i cabanes, paviments permeables i també paviments tous, tipis, cadires i bancs.
Veieu que molts dels espais que hem trobat idonis per poder fer cadascuna de les activitats tant dinàmiques com tranquil·les coincideixen i no són excloents els uns dels altres. Hi ha paviments i tancaments que ja veiem que són els fets amb elements naturals i els construïts amb elements vegetals com murs que podem fer per contenir terres en fer terrasses poden ser a la vegada bancs per seure’ns o divisòries de diferents parts del pati. Les tanques que posem per dividir o separar parts del nostre pati poden ser a la vegada tanques amb vegetació vertical amb enfiladisses i qualsevol element existent com parets, murs i tanques poden ser suport d’elements vegetals. Un pilar existent o un fanal pot ser suport d’una enfiladissa i no cal posar un element suplementari.

L’espai és una experiència contínua, i el lloc per aprendre és a tot arreu, no només en l’escola ja sigui a dins o a fora dels edificis. Per tant, els materials de transformació de l’espai aniran en funció de la percepció dels espais. Si volem transmetre una percepció de proximitat i d'empatia amb el propi cos, els objectes arquitectònics haurien de ser majoritàriament formats per materials naturals, biològics. També per aconseguir aquesta mateixa empatia amb el que coneixem i ens és proper, estaria bé de poder treballar amb materials del lloc o propers a l’escola. Això també suma, per què el seu cicle de vida implica que s’ha necessitat poca energia imbuïda per la seva fabricació.
Una altra bona solució serà poder treballar el concepte de materials reaprofitats de les tasques agrícoles o pròpies de la zona, materials naturals i de proximitat. Hem d’aprofitar els recursos de cada zona podem treure idees per poder-les traspassar al nostre pati, que ha de ser un reflex del que passa al nostre entorn.
Tal com deia Juhani Pallasmaa la percepció de l’ambient es fa a través de tots els sentits i particularment l’anomenat sentit àptic (la vista, oïda i el tacte) i aquests materials naturals en posen més fàcil el fet de percebre amb tots els sentits els materials pel nostre disseny.
Descriurem ara alguns materials que ajudaran aquesta percepció dels espais i de tots els sentits a través dels materials i la seva posició en l’espai i particularment en el pati. Sentits que hem de fer servir per a aquesta percepció: Oïda, tacte, i vista (àptic).
Patis amb sorolls i amb superfícies llises i no tractades són caixes de ressonància. Les plantes o elements naturals ajuden a absorbir aquests sorolls.
Materials càlids i freds que el tacte notem i percebem. Els materials naturals són majoritàriament càlids per què solen ser aïllants i reflecteixen la calor que els hi donem, la fusta, el cànem, la ceràmica crua, maons de terra comprimida (BTC), també la tova, derivats de la fusta a bases d’escorces de suro i estella, etc.. Els materials freds transmeten aquesta fredor per què absorbeixen la calor. No ens genera una sensació agradable (formigó, ceràmica vitrificada, materials metàl·lics, pedres, graves) d’entrada per+ això no vol dir que no els puguem utilitzar per a moltes parts del nostre disseny.
Un altre tema és el color dels materials. La temperatura del color ens fa una sensació o altra en funció d’aquesta temperatura. La percepció de la combinació dels colors és molt més complexa en la infància del que se suposava. És molt important aquesta combinació de les gammes de colors en els nostres dissenys.
Les gammes cromàtiques ens ajuden a crear un espai confortable, com també gammes cromàtiques complementàries que també ens generen un confort en la seva combinació. No hi ha una recepta fàcil que digui que agafant uns determinats colors o gammes són els que haurem de posar, però també són un tema cultural les eleccions de colors que ens fan sentir confortables.

Sostenibilitat ambiental i econòmica. Les propostes han de ser sostenibles pel medi i ser assumibles econòmicament.
Reaprofitament dels recursos. Possibles residus s’han de convertir en recursos. Circularitat de les propostes.
Fabricar o construir nosaltres les coses abans que comparar-les fetes amb processos participatius de part o de tota la comunitat educativa.
Qualsevol actuació als patis en què introduïm materials, i elements arquitectònics han de permetre que el pati sigui accessible per a tothom, dissenyant des de l’accessibilitat universal.
Intentar que en el disseny del nostre pati totes les sensibilitats i maneres de joc puguin cabre en ell i cada una tingui el seu espai.
El disseny no ha de permetre que hi hagi llocs amagats i poc accessibles que puguin portar a crear espais que no permetin el control de possibles assetjaments o situacions no volgudes.