La Renaturalització del pati, a càrrec d'Esther Fanlo Grasa

• A l’hora de renaturalitzar el nostre pati hem de pensar que molts elements poden servir a la vegada per més d'una funció. Els murs que podem fer per contenir terres en fer terrasses poden ser a la vegada bancs per seure’ns o divisòries de diferents parts del pati. Les tanques que posem per dividir o separar parts del nostre pati poden ser a la vegada tanques amb vegetació vertical amb enfiladisses i qualsevol element existent com parets, murs i tanques poden ser suport d’elements vegetals. Un pilar existent o un fanal pot ser suport d’una enfiladissa i no cal posar un element suplementari.
• Tinguem en compte que els edificis existents de l’escola i que normalment envolten o estan al costat del pati, seran un primer indicador i ens donaran pistes de com configurar, dividir, dissenyar i tractar els espais del pati.
• Mirar com els edificis projecten la seva ombra sobre el pati i en quines hores del dia ho fan, si el pati està exposat als vents en algun lloc concret, si els vents són calents i freds, si tenim un carrer al costat o a prop i si aquest és un carrer sorollós. En un pati sempre hi ha llocs més tancats i resguardats i que són més silenciosos que altres. Si el pati ja té unes zones que ja tenen arbres i vegetació anteriors i com està disposada la vegetació.
• També és important tenir en compte on tenim les zones més difícils de pistes pavimentades dins del pati per fer els esports i els espais no pavimentats i permeables que ens permeten poder treballar amb més facilitat.
• Però aquelles escoles que esteu en una circumstància en què molta part o tot el pati estigui pavimentat, també tenim solucions i idees que ens permetran actuar i, en aquest cas, renaturalitzar-lo. Tot i que és més difícil de treballar, tenim sistemes aplicables:
  • Parterres en què es pica prèviament el formigó i en tot cas es fan forats al formigó existent perquè no s’acumuli l’aigua del reg i no es podreixin les arrels i l’arbre pugui anar a buscar la terra a sota del formigó.
  • Jardineres a damunt de zones pavimentades en què sigui difícil perforar el formigó o la base existent per poder introduir la natura en llocs més difícils i inclús en llocs on el formigó és omnipresent també tenim sistemes per poder plantar arbres en terres pavimentats.
  • Plantacions on a sota es troba formigó, edificis o llocs sense possibilitat de posar-hi massa terra a base de sistemes de subjecció Gripple per plantar en llocs difícils.

TERRASSES, PLATAFORMES I MURS

• Si el nostre pati té cert desnivell i hem de fer terrasses o plataformes horitzontals per aconseguir llocs plans per plantar, els bancals per aconseguir superfícies planes, podrien fer amb pedra seca o amorterada, amb rocalla o no, amb algú del poble o de la comunitat que ens pugui ensenyar la tècnica de construir amb pedra seca.
• Si treballem amb elements vegetals podríem fer les feixines de branca seca amb restes de branques reaprofitades de la poda dels arbres, per fer els talussos, amb la qual cosa la integració amb la vegetació plantada és total.
• Un altre element vegetal a treballar podria ser els troncs de fusta reaprofitada (com les feixines) o més treballada com els taulons, que ens permeten fer estructures més complexes a base de murs més o menys complexos que poden acabar sent seients per formar una àgora.     
•  Una altra bona solució seria treballar amb materials que necessiten poca energia en el seu procés de transformació, és a dir, provinent de la natura com peces petites de maons de terra comprimida (BTC) que no necessitin cocció, a base de terra tamisada del lloc lleugerament humida i altament comprimida i deixades assecar amb la terra del lloc (millorada i tamisada). Es poden fer combinacions amb altres materials com la calç o el ciment per estabilitzar-la. I aprendre els diferents materials que ens poden servir en funció del lloc on estem i del tipus de terra que tenim per poder fabricar també la tova i la utilització de palla per la seva estabilització.
• Es poden fer com una activitat de l’escola també (activitat de ciències per aprendre conceptes com l’estat de la matèria, de humitat, assecatge amb el sol, pressió, etc... Aquests materials son fàcils de manipular al ser petits i podem aprendre que amb la seva combinació podem aconseguir construccions importants.    

PAVIMENTS

• És important tractar el terres amb materials que, sobretot siguin elements permeables i que retornin d’una manera ordenada i tranquil·la l’aigua de la pluja al terreny i al nivell freàtic. Ja hi ha normalment als patis paviments de formigó, durs i preparats per fer activitats d’educació física o d’esports. Hem d’aconseguir patis a base de paviments més tous i amables i sobretot que gestionin bé el cicle de l’aigua per evitar acumulacions i tolls indesitjats i poder gestionar el retorn al terreny esglaonadament. Hi ha molts tipus de paviments i hauríem d’intentar fer-ho amb materials que ja ens dona la natura sense que facin falta grans transformacions i sense incloure productes que poden arribar a ser nocius.
• Tenim els derivats de la fusta a bases d’escorces de suro i estella de restes de la poda com dos exemples de materials naturals per configurar espais de joc delimitats o per bases que ens serveixen com a retenció de la humitat en les zones de nova plantació. També la fusta tractada i preparada per poder anar directament a terra en forma de troncs, taulers o diferents formes poden ser paviment, però a la vegada poden acabar de configurar-se com a element de joc fent formes i disposicions fins on ens dugui la nostra imaginació.  
• Tenim tot l’ample ventall de pedres com còdols de riu, diferents gruixos de graves i que podem disposar fent tota mena d’acabats i formes, com a elements delimitador de zones de jocs, de determinats espais, com a paviment de joc o si són més grans fent formes que siguin bancs o llocs per seure o per delimitar espais i tractar-les com a elements per fer art.
• Tenim les sorres per espais de joc infantil en ser un paviment amortidor i disgregat formant sorrals delimitats i per jugar amb ella, però també poden servir com a paviment en altres llocs en què necessitem una base amortidora.
• Encara que pugui semblar estrany les plantes també poden ser un paviment. Les plantes ofereixen una experiència sensorial amb colors, textures i olors diferents. Les gespes o prats naturals són exemples, però s’ha de tenir en compte que tenen un manteniment elevat en relació amb altres paviments o opcions.

• Sostenibilitat ambiental i econòmica. Les propostes han de ser sostenibles pel medi i ser assumibles econòmicament.
• Reaprofitament dels recursos. Possibles residus s’han de convertir en recursos. Circularitat de les propostes.
• Fabricar o construir nosaltres les coses abans que comparar-les fetes amb processos participatius de part o de tota la comunitat educativa.
• Qualsevol actuació als patis en què introduïm materials, i elements arquitectònics han de permetre que el pati sigui accessible per a tothom, dissenyant des de l’accessibilitat universal.
• Intentar que en el disseny del nostre pati totes les sensibilitats i maneres de joc puguin cabre en ell i cada una tingui el seu espai.
• El disseny no ha de permetre que hi hagi llocs amagats i poc accessibles que puguin portar a crear espais que no permetin el control de possibles assetjaments o situacions no volgudes.